emprenyats

Escric després de reflexionar uns dies al voltant del Procés, ara que sembla que l’hem engegat a dida i en part responent també a una crida a la serenitat que ens fa avui l’estimat Carles Capdevila a la seva columna («La maduresa es demostra quan van maldades» Diari Ara 28/12/2015). Segurament em precipito i abans del 10 de gener m’hauré de menjar amb patates l’escrit -tant de bo sigui així!-, però intento fer un retrat del què passa, encara que per molta gent pot semblar injust. De fet faig una esmena a la totalitat. Gràcies Carles per fer-me veure que el to pot ser l’eina fonamental per anar un punt més enllà del desfogament, però no crec que sigui capaç.

Per no recular massa anem al #9N2014, ningú ens ha explicat (espero que algun dia ho facin) perquè se’n va anar en orris, ho teníem tot de cara per guanyar per golejada la Champions, i varem dir que no, que fèiem una final de Gamper per anar escalfant. Apoteòsica però inútil, com totes les finals de Gamper, amb l’agreujant de cremar les il·lusions i energies a milers de voluntaris fent el passerell amb el “porta a porta”, intentant explicar un Referèndum de «chichinabo» als nostres conciutadans, quan els impulsors ja l’havien descafeïnat. Per reblar el clau, sense haver fet cap de les estructures d’Estat que es varen prometre el 2012.

Després havíem de fer la 2a volta, recordeu?, però ens paralitzem i s’embolica la troca amb la llista del President, la irrupció de Podem a les Municipals amb la marca blanca BCN en Comú i el neo-Peronisme d’Ada Colau (no oblidem que el Peronisme nostrat autèntic és el de la Carme Chacón). El desllorigador arriba quan ERC claudica i accepta les condicions pel Junts pel Si i acorden fer eleccions plebiscitàries el #27S2015. Per si no fos prou complicat, els fins fa 4 dies “socis pel dret a decidir”, ICV -fagocitats per Podem-, s’apunten al boicot del Plebiscit. Comencen boicotejant la manifestació de la Diada 11S a la Meridiana i acaben negant el caràcter plebiscitari del #27S. I mentrestant què? El nostre Deute formal amb el Regne d’Espanya s’ha anat enfilant a través del FLA -espero que algú també estigui portant el recompte de l’espoli fiscal continuat i de les inversions pressupostades mai executades, ja que serà molt útil per la negociació d’actius i passius quan fem la independència-. Per si això fos poc, cada vegada hem anat tenint més retallades i més patiment per a masses persones. Per cert de les Estructures d’Estat ni rastre tampoc, i ja portem 3 anys.

Finalment arriba el #27S2015 després d’una campanya putrefacta per part de l’Estat Espanyol, l’unionisme i el federalisme, amb mentides i manipulacions escandaloses, com la traducció apòcrifa del comunicat de la comissió europea. Malgrat tot i amb un gran èxit de participació l’Independentisme guanya el #27S, pels pèls però guanya, s’aconsegueix un mandat inequívoc per fer la Independència i des de llavors som uns quants que maleïm encara més fort el dia que no es va fer una llista sense polítics -com per uns dies semblava que havien acordat abans de l’11S-, potser així n’haguéssim passat via, amb persones que no estiguessin pensant en el seu partit o la seva poltrona i només pensessin en com construir un Estat decent per a tots!

Des del #27S2015 estem en un atzucac esperpèntic, l’espectacle de les eleccions a les Corts espanyoles ha estat una comèdia surrealista, rematada amb la cirereta del procés participatiu de la CUP del #27D per acabar no decidint res, una innocentada avançada unes hores (*).

Per acabar només dic que no llencem la tovallola i seguirem empenyent, però trobo bé que també esbronquem als que ho estan fent fatal des de fa massa temps. Estan demostrant la seva impotència per fer res útil i a més volen que els riguem les gràcies. Els demano que deixin de menystenir-nos i que es posin d’acord o bé que s’apartin, però sobretot que no insultin la nostra intel·ligència. A banda ja els aviso que a les properes eleccions no penso votar a cap dels que bloqueja (sigui CUP, CDC o ERC) – i els amenaço amb el no-vot perquè només tinc el vot per fer-me valer-.

Salut i República!

(*) Respecte el càlcul de probabilitats d’empat a l’assemblea de la CUP, trobo que està ben explicat al blog de Ricardo Galli, a l’entrada de l’enllaç i una de posterior. Per acabar farem un Resum sobre el càlcul d’aquesta probabilitat i un apunt sobre la manifestació del maligne -el 666-.

https://gallir.wordpress.com/2015/12/28/las-probabilidades-del-empate-de-la-cup/

Resum del càlcul de la probabilitat: Suposem que cada un dels 3030 vots són estadísticament independents i amb dos resultats equiprobables (Si/No). El nombre de possibles combinacions de Si i No són 2**3030 i el nombre de possibles combinacions de 1515 Sis i 1515 Nos són Combinacions de 3030 elements agafats de 1515 en 1515. La probabilitat d’empat exacte és el quocient de la segona quantitat respecte la primera, en aquest cas dona 0.01449, un 1,45% (gairebé la meitat del 3% famós, que segur que aconseguim si també sumem totes les combinacions +-6 desviades en les proporcions de Sis i Nos)

La manifestació del maligne -el 666-:  A l’assemblea del 27/12/15, si sumem 2+7=9/1+2=3/1+5=6  9+3+6=18 1+8=9, ens dona el nombre màgic del Procés, el 9. Però el que allà hi va passar va trasbalsar als estudiosos de la Càbala, ja que el recompte de vots va servir per a que es manifestés el maligne:

1515 Sis 1+5=6, 1+5=6 i d’aquests 66Sis, que podem escriure com 666, al sumar-los 6+6+6 = 18, 1+8=9 i així s’associa el maligne al procés.

Convindreu amb mi que ja no hem de témer res pitjor 😉

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s