Avui (29M) molta gent felicita al Sr. Toni Aira pel seu article reivindicant el dret a treballar en un dia de vaga general i la seva crítica a la oportunitat, la proporció i la utilitat de la vaga. Discrepo en com ho argumenta, perquè els motius de la vaga tenen a veure amb el model de societat que ens volen imposar, no amb la crisi. No seré jo qui defensi el desastrós i erràtic govern del senyor Zapatero, però el Sr. Aira em vol fer creure que l’empatx de totxo no té res a veure amb la crisi?, ni el frau fiscal? ni els paradisos fiscals?, ni l’espoli fiscal? Ni els ajuts a cabassos a la banca – amb l’agreujant de limitar la dació en pagament (que fins i tot als Estats Units és per llei!)-. En el cas català aquest despropòsit ha servit d’excusa per treure de circulació les caixes, suposo que per la seva “subversiva” obra social.
Continuant amb el tema de la por, pot ser cert en part, però com en diria vostè a que et puguin aplicar un acomiadament per acumular 10 dies de baixa justificada, això deu ser com a mínim terrorisme no?, aquesta és una de les moltes mesures de la reforma laboral que arriba.
Respecte al recompte de la gent que haurà fet vaga, dir que també qualsevol bretolada feta el 29M diran que és obra dels piquets informatius dels sindicats. No dic que no n’hi hagi però també tots sabem que de brètols en surten a qualsevol concentració/manifestació sigui per celebrar un triomf del Barça, ‘la Roja’ o qualsevol altre motiu.
Ja sabem que qui té el cul llogat no seu quan vol, ara, tampoc es tracta de dir si senyor sempre que al senyor li plau. Qui sigui frare que prengui candela.
Cordialment
loflabiolaire 