data: 14/04/2020 (versió preliminar en esborrany)
“Què ha passat a Madrid? Perquè ens ho amaguen?”
(Continuació dels Articles I i II de la mateixa sèrie)
Introducció i context
Un cop vistos en què consistien les dades del Sistema de monitorització de morts MoMo de l’Estat Espanyol, les Dades MoMo i els seus defecte en el primer article de la sèrie (article I), a l’article 2 vàrem veure que combinades amb les Dades COVID-19 Hospitalàries els defectes de les gràfiques MoMo és podien corregir i ens podien aportar informació molt valuosa per a fer previsions i saber el nombre TOTAL d’infectats de l’epidèmia a partir del nombre de defuncions acumulades REALS en un determinat moment i territori.
En aquest tercer article de la sèrie volem analitzar més a fons què ha passat en el primer territori de l’Estat on es va declarar un focus important de l’epidèmia, la Comunitat de Madrid, veurem com hi ha el brot més mortífer a nivell mundial, i en quantificarem la duresa, veurem que hi va haver un efecte propagador de l’epidèmia als territoris veïns “efecte núcleo irradiador”, i sustentarem amb dades la sospita de més d’un 40% de defuncions per COVID-19 no declarades i la temeritat del moment actual, on s’ha decretat relaxar les mesures de confinament quan es segueix a la zona activa de l’epidèmia sense accions clares com fer una campanya de tests massius periòdics que permetin limitar i detectar els nous contagis i aïllar-ne els nuclis propagadors.
Dades COVID-19 Hospitalàries i Dades MoMo de Comunitat de Madrid
Per fer l’anàlisi es treballarà amb les dues gràfiques territorialitzades a la Comunitat de Madrid. Comencem per les Dades COVID-19 hospitalàries a partir dels successius informes Actualización nºXX: enfermedad por SARS-CoV-2 (COVID-19) XX.XX.2020 que podem trobar a [3], amb el recull diari dels registres oficials epidemiològics que comptabilitzen el nombre de diagnosticats, hospitalitzats, morts i altes per COVID-19 als Centres Hospitalaris de tot l’estat i desglossats per Comunitats Autònomes. En el cas de la Comunitat de Madrid podem veure els valors de defuncions diàries absolutes a partir del 12 de març de 2020 a la Figura 1.
D’aquesta Figura 1 en destacaríem dos aspectes, en primer lloc la densitat de defuncions per 100.000 habitants del pic de l’epidèmia, aquestes quasi 4.5 defuncions per 100.000 habitants diàries, que és fins ara un trist record mundial d’on hi ha registres, corresponen a 300 defuncions diàries. Un altre aspecte destacable són tres descensos importants que es corresponen als índex 5, 13 i 18 en horitzontal, que corresponen als dies 17, 24 i al 30 de març, just coincidint amb després dels respectius caps de setmana, el primer i el darrer sobretot molt acusats.
A la Figura 2 , hi trobarem les gràfiques MoMo corresponents als darrers informes MoMo de la Comunitat de Madrid.
El primer que ressaltaríem de la gràfica MoMo de Madrid és que si mirem la corba de defuncions observades es veu clarament el començament del brot epidèmic al voltant del 9 de març, que sembla que té una davallada al 12 i que segueix pujant molt abruptament fins al 24 de març amb algun descens menor, i recordar que com vàrem aprendre a l’article II de la sèrie, la part dels 13 darrers dies les gràfiques MoMo no són confiables i poden portar a malentesos -per això els hem marcat en vermell-. El valor del pic correspon al dia 24 de març amb 525 defuncions, que si es comparen amb les defuncions esperades de 125, ens donarien un excés de 400 defuncions, que si comparem amb els límits de la franja blava de valors esperats -entre uns 100 i 130-, ens donaria un excés d’entre 390 i 425 defuncions. Si ara es comparen aquestes defuncions en excés amb les defuncions COVID-19 Hosp, que pel dia 24 de març són 290 defuncions, ens dona que l’excés de defuncions entre el 34% i el 46%, que podrien ocultar defuncions COVID-19 que no estan comptabilitzades a les estadístiques. Si repetim el mateix exercici en els diferents punts de la corba d’ascens veiem que les forquilles són encara més grans en alguns punts arriben a ser entre 40% i 80%. Per tant el que és segur és que en tot aquest període hi ha un nombre molt important de defuncions presumiblement degudes al COVID-19 no comptabilitzades, que podem estimar entre un 30% i un 45% essent molt conservadors, però pot arribar al 85%.
Una altra cosa que podem llegir de la gràfica COVID-19 és que el 24 de març no és el pic com sembla indicar la gràfica MoMo (que hem posat ja en vermell per presumptament incorrecte), sinó que la gràfica hauria de seguir pujant fins al 27 de març i mantenir-se a la part alta fins al 4 d’abril sempre per sobre 4.5 morts diàries per 100.000 habitants, si de cas llavors un lleuger descens a 3/100.000 però sense ser encara al final de l’epidèmia i que encara segueix per sobre de 2.1/100.000 a dia 14 d’abril. Per tant el període agut de l’epidèmia segueix actiu a Madrid.
Efecte aspersor sobre territoris veïns per no-lockout
Si comparem ara registres MoMo de les comunitats autònomes radials a Madrid, es pot veure l’efecte de no fer un “lockdown” a Madrid en el moment que l’epidèmia es va començar a escampar sense control, a partir del 9 de març. Un “lockdown” és el que varen fer a tots els països amb els focus principals declarat, Wuhan a la Xina, Bergamo i la Llombardia a Itàlia, però a l’Espanya es va rebutjar, i de fet molta gent va marxar de Madrid quan es va decretar confinament, escampant irresponsablement el contagi per tots els territoris limítrofs, així com es va rebutjar un confinament estricte i bloqueig aeroports i ports a Catalunya. La gràfica de la Figura 3 i 4 mostren les gràfiques MoMo de Castella la Manxa i Castella i Lleó.
Si es miren amb deteniment les gràfiques MoMo si que es veu clarament l’efecte aspersor de radialitat amb Madrid, quan les gràfiques de defuncions COVID-19 hospitalàries cauen a Madrid, comencen a entrar en epidèmia les dues Castelles, a banda passa una mica a Extremadura i amb més retard Catalunya, País Basc, Navarra, Aragó i País Valencià, la resta de Comunitats Autònomes no tenen pràcticament activa cap epidèmia ni excessos de defuncions a les franges de defuncions esperades. A la vista d’aquests valors, no sembla massa clar les polítiques de confinament uniformes i generals a tot l’Estat, quan es tenen diferències Territorials tant notables respecte a l’evolució i les etapes de l’epidèmia.
Una altra manera de veure aquest mateix efecte és amb els percentatges de casos de Madrid respecte la resta de l’Estat Espanyol i l’evolució ha seguit aquesta corba, com es mostra a la Figura 5. Els punts d’encreuament de les gràfiques el 18 de març i el del 25 de març corresponen als períodes de confinament parcial previ als confinaments totals del 30 de març, durant aquest temps sembla que es van propagar molts casos cap als territoris veïns.
Conclusions
Tres conclusions principals:
1.- A Madrid hi ha hagut el brot més mortifer a nivell mundial de COVID-19 però es va decretar l’estat d’Alarma i el confinament parcial el dia 15 de març, uns 5 dies massa tard, ja que s’hauria d’haver fet un lockdown a Madrid abans, durant la primera setmana la gent va seguir treballant i no es va decretar confinament total fins al 30 de març i es va estendre al 9 d’abril, on es va tornar a aixecar. Això va comportar un efecte centrifugador de l’epidèmia als territoris veïns.
2.- De les dades de defuncions de Madrid tenim un marge important de possibles COVID-19 no declarats, que farien incrementar les víctimes entre un 35-85%. Per tant sembla que el problema de les Residències era molt més acusat que a Catalunya.
3.- I finalment que suposant tots aquest condicionants amb index de letalitat com el dels països de referència entre un 1.8 — 2.8, podríem estimar que a Madrid hi ha a 14 d’abril entre 8900 i 9500 defuncions per COVID-19, que correspon a una taxa de persones ja immunitzades d’entre un 4,7% i un 8%. I per tant encara queda molt recorregut per a poder arribar al 50-80% d’infectats que és la xifra per assolir la Immunitat grupal necessària per a aturar l’epidèmia, i per tant declarar que estem a la fase final de l’èpidèmia sembla una temeritat irresponsable.
En el següent capítol farem un anàlisi més detallat del cas català, parlant també de les decisions preses per les autoritats catalanes.
Referències
[1] EuroMOMO. European monitoring of excess mortality for public health action. Disponible en: http://www.euromomo.eu/
[3] Actualización noXX: enfermedad por SARS-CoV-2 (COVID-19) https://mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov-China/situacionActual.htm
loflabiolaire 
Retroenllaç: anàlisi de dades COVID-19: el que no ens diuen (IV) | loflabiolaire
Retroenllaç: anàlisi de dades COVID-19: el que no ens diuen (V) | loflabiolaire
Retroenllaç: "Desmuntant les fake news d'Estat" La República
Retroenllaç: Anàlisi dades COVID-19: cap on anem? | loflabiolaire