La vergonya caigui sobre vosaltres i els vostres descendents polítics, i que de vosaltres reneguin les generacions que us succeeixin i que quedeu etiquetats per sempre més com a traïdors al catalanisme que us va precedir i al que heu traït si persevereu en el vostre abnegat servei a l’oligarquia constitucional del 78, negant el dret dels catalans a decidir per nosaltres mateixos. Aquest malefici us el faig preventivament esperant que rectifiqueu i honreu de nou al catalanisme o l’espanyolisme del 78 que reverenciava la Democràcia i que per tant defensava sense embuts el dret d’autodeterminació dels catalans i els altres pobles ibèrics. Que quedi molt clar que no us retrec que no sigueu independentistes; ser federalista, autonomista o uniformista és una opció democràtica més, tan vàlida com l’independentisme, el que no val és segrestar el tauler, insultar, menysprear i a sobre acusar als que no pensen com tu de ser ells els que ho han fet.
El desvergonyiment de Carme Chacón i Miquel Iceta, per posar els noms que estan a primera línia en aquest darrer cicle, és antològica, i el seu joc d’equívocs i difamacions els haurien d’inhabilitar per res que tingués cap sentit en un futur. No són pocs els que es pregunten, com ha pogut passar això al PSC? Com han quedat reduïts a una caricatura descolorida del que havien estat?
De les diverses hipòtesis la més versemblant és que estan pagant un peatge per tal que no surtin dossiers incriminatoris per seus responsables presents i passats (el més emblemàtic dels quals seria Narcís Serra), i això és plausible si es té en compte el desgavell de les Caixes provincials que es van enfonsar amb la crisi bancaria del 2008. En aquell moment totes aquestes caixes, les Diputacions i la majoria de Ciutats metropolitanes i capitals provincials estaven governades per coalicions PSC-ICV. Per altra banda hi ha els nombrosos oligopolis de serveis públic, privats o mixtes en les òrbites d’aquestes administracions, els consells d’administració dels quals estan farcits de representants i ex-representants d’aquests partits polítics, el fenomen mai prou denunciat de les portes giratòries. La sospita de que les oligarquies del règim del 78 disposin de dossiers compromesos, vista la brutícia destapada en els darrers anys és força versemblant.
Només em queda apel·lar a la consciència dels dirigents que això els repugni tant com a tots els altres, així com als seus votants, per tal que els facin saber que han d’entrar en raó i deixar el llast enrere, per molt dolorós que sigui, sinó que mirin el que ha passat a Unió, que us penseu que serà diferent el vostre cas? – Cert, han aconseguit que Duran Lleida no estigui imputat en res, sí, però això és només el que passa ara en un primer moment, tampoc us flipeu -.
loflabiolaire 