Sembla que conviurem una temporada amb la por de que un rebrot del COVID-19 ens porti a situacions de confinament per evitar nous col·lapses hospitalaris. A partir d’aquest article tractarem de donar alguns apunts que ens permetin disposar de millor criteri per ponderar les angoixes personals a partir de dades contrastades. En primer lloc veurem que les notícies que rebem cada dia sobre l’augment del nombre de casos a tal o qual lloc s’han de posar en quarantena, a continuació veurem com les dades de defuncions per COVID-19 ens poden ajudar a entendre quina és la situació previsible a un territori, i al final veurem quines serien les recomanacions generals que podem extreure de tot plegat.
En primer lloc caldria aclarir un malentès, les dades del nombre total de persones que han estat infectades pel COVID-19 a un territori no les podem saber sempre a través de les “dades oficials” [1], senzillament perquè els valors que es donen depenen en gran mesura del nombre de proves que s’han fet, i ni a Catalunya ni a Espanya se n’han fet gaires. Podríem resumir-ho dient que en aquest moment les proves es fan entre professionals sanitaris (i encara), sobretot a residències d’avis, i només en casos excepcionals a persones amb símptomes. La primera conclusió, per tant, és que sembla sensat posar una sordina respecte a les notícies que cada dia ens bombardegen sobre si hi ha hagut un augment o disminució del nombre de casos en tal o qual zona; excepte si del que parlen són d’ingressos hospitalaris amb símptomes greus, que en aquest cas sí que són indicadors fiables, que volen dir alguna cosa o marquen alguna tendència real.
Per altra banda, de les dades oficials sí que podem saber la gent que ha mort a Catalunya a causa del COVID-19 que és el que hem representat a la Figura 1, perquè a Espanya ni això, ja que allà només han comptat com a víctimes COVID-19 els que tenien una prova positiva, no han comptabilitzat els que tenien la malaltia segons el criteri mèdic d’un professional de la salut, com si que s’ha comptabilitzat a Catalunya; per això a Catalunya les dades oficials són fiables i complertes, en canvi a Espanya no. En el cas espanyol les dades de morts COVID-19 es podrien deduir indirectament a partir de les dades dels informes MoMo [2], de mortalitat per totes les causes, tal com vàrem explicar en entrades anteriors del blog [3].
A més a Catalunya podem analitzar les dades desagregades per Regions Sanitàries. Si s’agrupen a una sola gràfica en funció de les defuncions relatives a 100.000 es pot representar a la Figura 2.
A partir de les mateixes dades es poden representar també el nombre de defuncions acumulades per COVID-19, les agrupem també per regió sanitària i així podem tenir una fotografia millor de quina és la situació a cada una.
De l’anàlisi de les Figures 2 i 3 en podem extreure algunes conclusions que ens semblen rellevants sobre la primera onada COVID-19, que a Catalunya ha anat de març de 2020 a maig de 2020. Quan s’analitzen aquests tipus de dades per a comparar territoris que tenen poblacions absolutes diferents es preferible no fer servir valors absoluts, es millor treballar amb valors relatius a percentatges de població, en el nostre cas fem servir nombre de defuncions cada 100.000 habitants.
1- Les Regions sanitàries que han tingut un nombre més alt de casos COVID-19 a la primera onada (març-maig) són: Catalunya Central, Barcelona Ciutat, Barcelona Àrea Metropolitana Sud i Barcelona Àrea Metropolitana Nord. Les més destacades amb diferència són les dues primeres, gairebé duplicant la mitjana catalana, en canvi a l’àrea metropolitana de Barcelona es tenen valors propers a la mitjana catalana.
2- La resta de Regions sanitàries han tingut una incidència baixa del COVID-19, especialment l’Alt Pirineu i Aran, El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i La zona de Lleida. La zona de Girona ha tingut una incidència una mica superior però bastant per sota de la mitjana catalana.
3- La conclusió de tot plegat és que les zones de Catalunya amb més perill de rebrot són precisament aquestes darreres, si tenim en compte que més casos vol dir més gent contagiada i per tant amb més immunitat grupal al virus, com explicarem amb més detall al següent punt. Aquest és el motiu pel que cal actuar contundentment amb un indici, sobretot en aquestes Regions i tal com s’ha fet aquest darrer cap de setmana al Segrià (04/07/2020).
El fet que un territori hagi tingut més casos i malauradament també més defuncions només té un factor mínimament positiu, i és que durant un temps aquest territori tindrà una certa immunitat grupal al virus. Quan un individu passa la malaltia el seu cos genera anticossos i alguns d’aquests anticossos són de llarga durada, i això vol dir que protegeixen a l’individu de tornar a agafar la malaltia mentre el seu sistema immunitari tingui aquesta memòria. A partir de l’estudi del comportament del virus es pot deduir un altre paràmetre que és de certa utilitat, l’index de letalitat, que ens dona el percentatge d’individus que moren respecte el total que agafen la malaltia. És cert que aquest índex també pot modular-se en funció de la composició de la població, de la qualitat del sistema assistencial i de molts altres paràmetres que es van estudiant, però per a fer estimacions aproximades és un primer punt de partida. Aquest paràmetre és més fiable com més Tests generalitzats s’hagin fet a un territori i de manera continuada sobre tota la població, a nivell mundial aquestes dades es tenen de Corea del Sud principalment [4] i de Singapur en certa manera. Si fem la suposició que aquests index de letalitat calculats en aquests països són extrapolables al cas català, podríem estimar a partir de la mortalitat per COVID-19 quin índex de infecció hi ha en un determinat moment a Catalunya i a qualsevol Regió Sanitària si tenim les dades desagregades. Els valors de l’index de letalitat il que els experts consideren més fiables oscil·len entre un escenari molt favorable del 0,5% de casos a un escenari més pessimista del 2,2%. Hem representat dues gràfiques amb l’evolució del percentatge d’infectats a cada una de les regions sanitàries amb els dos escenaris possibles i ho hem representat a la Figura 4.
Per concloure diríem que cal seguir atents a l’evolució de l’epidèmia en els propers mesos, que les dades que sentim, sobretot quan es parla de rebrot dels ingressos hospitalaris greus cal tenir-les molt presents i actuar seguint les recomanacions. Però que l’escenari de futur segueix essent incert perquè desconeixem l’index de letalitat de la malaltia. Amb els estudis duts a terme sobre immunitat grupal a Catalunya els resultats donaven una immunitat mitjana del 7.5%, per tant semblant a la gràfica més pessimista, però a partir d’altres mesures també es pot considerar que l’escenari optimista és també possible, per exemple en el cas de residències d’avis l’index d’immunitat ha sortit per sobre del 80%, fent bastant improbable que una propera onada hi pogués fer els estralls que ha fet la primera. La recomanació seria seguir les indicacions sense histèries, perquè és possible que a gran part de Catalunya sigui bastant improbable que l’epidèmia pugui tornar a repetir-se amb la mateixa virulència, sobretot perquè si es segueixen les recomanacions d’higiene de mans, distanciament social i ús de mascaretes, amb el que s’ha après i amb la immunitat grupal per sobre del 40-50% el virus ho té més complicat. En canvi també convé tenir present que a les Regions Sanitàries on la primera onada ha afectat poc estan bastant més exposades, sobretot les zones més poblades de Tarragona i Lleida i en menor mesura Terres de l’Ebre, Pirineu i Aran, quedant Girona en una zona de risc intermedi. Una altra discussió que convindria encetar a partir dels valors d’immunitat grupal seria l’oportunitat o no d’una vacuna general i obligatòria en el cas hipotètic que en un futur proper estigués disponible. Desconec si les tècniques per a saber la immunitat a través de proves a aquesta família de virus en concret són molt exactes i fiables, si són molt cares de fer i en quan temps caducarien els resultats obtinguts. Sense ser expert en el tema crec que disposar d’un mapa actualitzat de les immunitats grupals del virus podria ser d’ajut per a planificar millor la resposta als possibles rebrots, per a saber els brots que tindrien un major potencial de descontrolar-se i per a poder organitzar millor els recursos sanitaris disponibles, així com per a planificar una compra més o menys exhaustiva d’eventuals vacunes i medicaments per a tractar l’epidèmia. Però aquesta és només l’opinió d’un observador atent del tema, no la d’un expert, només espero que els nostres polítics facin cas als experts que ens saben no als lobbys d’interessos diversos i espuris per a gestionar el que ens queda d’aquest malson.
[3] https://loflabiolaire.wordpress.com/2020/04/12/analisi-de-dades-covid-19-el-que-no-ens-diuen-i/
[4] Actualización nº155: enfermedad por SARS-CoV-2 (COVID-19) 03.07.2020 o les seves posteriors actualitzacions a https://t.co/cMPyvF0CLH?amp=1
loflabiolaire 